Sequoia Tribute

CAT: Avui fa un mes va caure el famós arbre gegant del túnel a Califòrnia, un sequoia de més de mil anys, 

ESP: Hoy hace un mes que cayó el famoso árbol gigante del túnel en California, un sequoia de más de mil años.

Suau, un murmuri trist, cançons antigues entre les fulles dels arbres....✨
Suave, un murmullo triste, canciones antiguas entre las hojas de los árboles...✨

ABANDONAR O PERSISTIR

Podéis leer este post en español haciendo click aquí!

 

El meu problema és que abando a la primera de canvi. A la que he de fer un esforç. A la que he d'afrontar alguna cosa que no sé COM fer, COM resoldre... Marxo. Apa, Ciao! No conscientment, és clar..., sinò amb auto-excuses que m'acabo creient. Amb dubtes, pors.

No pretenc fer de coach, ni sé com se superen pors, obstacles, bloquejos... Però necessitava treure-ho, i ho aplico i exemplifico amb el dibuix que és lo meu, i si algú se sent comprès o li serveix d'alguna manera doncs millor que millor! :)

Aquest músic és prescisament un esbós inacabat, d'un projecte en stand-by, i he pensat que venia perfecte pel post!

Aquest músic és prescisament un esbós inacabat, d'un projecte en stand-by, i he pensat que venia perfecte pel post!

Crec que quan arribem a un punt crític,  tenim dues opcions: Abandonar o Persistir. 

 

* ABANDONAR:

No, aquí no vé el típic rollo motivacional de no rendir-se. Parlo d'abandonar com a opció vàlida

El que més costa és saber quan has de parar, però si ho acceptes com a opció sense culpabilitat, com a opció perquè necessites deixar respirar el cervell, perquè estàs a punt de petar, o pel que sigui, doncs no hi ha res dolent en deixar-ho en Stand-by. 

Abandonar un projecte o una idea pot ser a vegades la millor opció. Potser simplement ara no és el moment.

A mi m'ha passat amb molts projectes, tinc CENTENARS d'arxius, dibuixos, esbossos inacabats, idees que no han arribat enlloc. I sincerament: és molt fustrant. Has dedicat moltes hores o esforços a alguna cosa i ara et planteges "tirar la tovallola." Però és que no és tirar la tovallola, és fer un kit-kat, una pausa, deixar-ho al tinter, a la banqueta una temporada. I no passa res. ABANDONAR no és RENDIR-SE, és deixar reposar.


Si vols en pots fer la prova: Si ets incapaç de llençar-ho a la paperera, de desfer-te'n per sempre, és perquè allò t'importa, punt. Aleshores no pateixis, simplement deixa-ho aparcat, dona-li espai, i ja trobaràs el moment. I un dia vindràs i ho rescataràs, i la teva idea/preojecte/elquesigui t'estarà esperant.

 Mai el temps és perdut, per moltes hores que hagis "llençat"o invertit en alguna cosa que no ha funcionat. Potser hauràs après el que No vols.

 

* PERSISTIR:

Aquesta és la difícil, però la que compensa i recompensa.
Un cop una amiga em va dir "Aida és que tu quan tens un obstacle davant t'hi encalles" era algo absolutament obvi per mi, però quan t'ho diu algú altre sembla que reacciones, prens perspectiva (altrament dit: t'adones que estàs fent el mongol). A partir d'aleshores vaig veure que a vegades era simplement qüestió de desengrunar el problema. "desmenuzar-lo" enlloc d'evitar-lo. Pensar-hi solucions, donar-hi voltes (no rallar-s'hi eh, sinò buscar maneres, solucions) Ho escrivia com idees sueltes en un tros de paper. En alguns casos és molt útil.

 Persistir és intentar-ho un altre cop. I un altre, fins que surt. Jo crec que té coses molt bones i que fan que valgui la pena intentar-ho:

  • La satisfacció innegable d'haver aconseguit / fet / acabat / portat a terme,  allò que volies.
Els meus esbossos solen ser així de cutres #notincvergonya

Els meus esbossos solen ser així de cutres #notincvergonya

Jo acostumo a fer esbossos però NO a dibuixar "en net". En net, no vol dir polit, ni fer el lineart, en net vol dir amb les decisions preses, (parlo com en Sempere) en net és on has de pensar, construir, proporcionar. Ja he dit que la meva tendeència és a marxar quan he de fer servir el cervell, així que tot resta inacabat. I òbviament, m'acabo fustrant. Però a vegades, faig cas als consells de gent que m'estima #holafamilia i agafo projectes/idees/dibuixos i els reprenc.


I això vaig fer l'altre dia, passant en net una vinyeta d'un còmic abandonat. Vaig haver de sortir de la meva zona de comfort, vaig buscar referències i poc a poc vaig anar fent el dibuix en net. Sí, algo tant senzill com acabar un dibuix (o dibuixar en net) em costa horrors, (sí, té tela quan no contemples la teva vida sense el dibuix, i és dur bloquejar-te en el que t'apassiona, però hola.. la vida és així Aleshores pot semblar una parida però ho considero un petit èxit. Perquè em fa creure que poc a poc aniré construïnt la resta del còmic i que el puc acabar. 

I un cop ho has fet. veus que no n'hi havia per tant, perquè ens estressa molt més allò que està per fer i ho veiem com una muntanya, que l'acció en sí de fer-ho.

  • Et sents Capaç. la paraula capaç és màgica. No la paraula, però sí l'efecte de sentir-s'hi. Perquè l'efecte es multiplica, va in crescendo sempre, "si has pogut amb això pots amb allò altre" i a més s'extén a diferents àmbits de la nostra vida. Així com més capaços ens sentim, més confiança guanyem, i fins i tot més guapos ens veiem. 
  • Et posa a prova. Ningú diu que sigui fàcil, i potser precisament per això encara té més valor:

Continuo amb el mateix exemple: ja era feliç amb el dibuix de la vinyeta a llapis, i vaig voler fer-ne la prova a color. I no em sortia. No m'agradava. Em vaig cabrejar de nou. "Per un dibuix que acabo i quedo satisfeta, i ara no seré capaç de pintar-lo si normalment és la part on disfruto més?!"  

Estava cabrejada i fustrada. Però vaig SEGUIR. Seguir fent proves, i seguir malgrat les ganes de cremar l'ordinador, i seguir malgrat alguna cosa dins teu et diu que no saps. Seguir fins un punt on vaig dir "Ep! Ara! Ara m'agrada!"
clariana resultat satisfactori 2.jpg
"No va ser casualitat, va ser constància. I no hauria arribat si com sempre, hagués marxat a la primera de canvi"

No vull cantar victòria perquè encara és massa aviat i perquè els dubtes no desapareixen així com així, però sí que haver dibuixat aquesta vinyeta fa que imagini que puc anar acabant les altres i un dia tingui la historieta acabada. Tot i que m'encanta rebre ànims, no vinc a demanar-los,  perquè em dic: 

El que decidirà que guanyin les merdes mentals o que aconsegueixis el que et proposes seran les excuses, o la constància i l'esforç que hi apliquis. 

I sí és molt bonic dir-ho però tranquils que el primer "ZASCA!" llegint aquesta frase és per mi, que necessiito aprendre a ser constant i aparcar les excuses, i posar-me les piles!! Però no deixa de ser cert, aquí som els únics responsables, i com més conscient n'ets més actues al respecte.

Als de cervell mandrós com jo, us recomano moltíssim un llibre que es diu Desarrolla tu disciplina personal, de Steve Pavlina i Jesus Guerrero JiménezJo el tinc format kindle perquè m'encanta anar subratllant ,. Aquest llibre és molt curtet i et fa molt conscient i sobretot responsable dels teus actes. Molt molt útil i gens pesat, el recomano moltíssim.

 

De nou MIl GRÀCIES per llegir-me!!! Tant de bo t' hagi inspirat o ajudat d'alguna manera.


Pd: Si t'agrada llegir-me et pots subscriure, vol dir que deixes el correu electrònic i  t'arribarà un mail avisant-te quan escrigui un post i és gratis clar! :D

Pd: ara et faig una pregunta: I tu? Ets més d'abandonar o d'anar a per totes? Tens algun projecte que has hagut de deixar en stand-by? O al contrari estàs reprenent coses del tinter? Has hagut d'aprendre a aparcar les coses, o com jo, has apreès o estàs aprenent posar-te les piles i a ser constant?  (Si vols m'ho pots explicar als comentaris o per privat, estaré encantada de llegir-te!) 

UNA ABRAÇADA!

El que em salva.

A finals d'estiu (que és quan més treballo, més estressada vaig,  no tinc temps per organitzar-me, ni menys per dibuixar)  acabo bastant saturada, trista, perduda, enfadada amb la vida i amb ganes d'engegar-ho tot a rodar i marxar a l'altra punta de món.

Aquest any no ha estat menys, però a sobre, més exagerat. Encara estava més ofuscada del normal amb temes personals. I encara m'he emprenyat més amb mi mateixa per no ser capaç de dir prou, prendre perspectiva i sortir del cercle viciós.

No sempre és qüestió d'actitut, a vegades necessites ALGUNA COSA que et remogui per dins.

Abans d'ahir va ser un dia d'aquells :) 
Dia que vam representar la invasió de les tropes del Rei Jaume II al Comtat d'Empúries, a la platja petita d'Empuriabrava, organitzat per Alma Cubrae. I amb col·laboració d'entitats locals. 
Jo hi participava amb el grup de lluita medieval DespertaFerro, (que ara mateix són per mi una petita i variada familia que em fa feliç).

Tal com venia fent durant l'estiu, el més habitual hagués estat estressar-me o no voler participar, ja que a part de ser "novata" amb l'espasa,  no tindria la meva parella de lluita perquè ell que estava ocupat sobre el cavall.

Però vaig ser capaç de canviar el xip. D'anar-hi a disfrutar, a improvitzar, i passa-ho bé! I això vaig fer. I sí, algun cop a l'aire hi va haver (espases no es van tocar jajaja) Però i què?? Res és tant greu, i a sobre vaig disfrutar-ho molt! 

I LA GENT.  
Des d'arribar i somriure al trobar-me el meu pare que finalment s'havia deixat "liar" pels arquers, a el simple fet de veure, parlar, i estar amb gent del poble, gent de la nostra i d'altres entitats. Amics, gent que m'aprecio, gent que admiro (com els Alma), gent que s'ho curra, gent que vé de lluny. Gent que no coneixies i coneixes allà. Gent que fa temps que no veus i que no hauries dit mai trobar-te allà. Gent que t'abraça, gent que abraces, gent que t'estima.

Gent amb qui vius mil moments diferents, de coneixença, de mirades, d'amistat, de complicitat, de diversió, "d'anem a veure què surt...." i un llarg etc, concentrat en només unes hores.

I és la suma, de tots aquests petits moments, en tant poc temps que fa que sigui tant intens, i aquesta sensació... simplement, T'OMPLA.
DespertaFerro i Acers Trempats

DespertaFerro i Acers Trempats

I segurament això és en part, el meu amor pel Terra de Trobadors,  aquesta suma de moments concentrats, moments que quan ha passat el festival necessito assimilar, perquè són tants, que si no parés una estona, me'n oblidaria.

 Moments que fan que volguem estar UN any preparant-nos per la propera. 

A mi, això és el que em salva. 
DespertaFerro

DespertaFerro


PD: MIL GRÀCIES a tots els qui ho feu possible!!! <3

i sobretot gràcies a:

Alma Cubrae, Serfs de la Gleva, Cort Comtal, Arquers del Comtat, Xon's Rem d'Empuriabrava,  Hípica Arnau, Les Bugaderes,  Despertaferro,  Acers Trempats  i club d' Arquers de Sant Celoni, Isaac Morera

Precioses fotgrafies en blanc i negre d' Albert Collado http://www.albertcollado.net/

Precioses fotgrafies en blanc i negre d' Albert Collado http://www.albertcollado.net/

Ens veiem d'aquí pocs dies al Terra de Trobadors!!!

Love Wins. Love is Love.

* CATALÀ *

El dia 26 de juny de 2015 , es va acceptar el matrimoni entre parelles homosexuals als Estats Units. I amb això el món es va fer una mica més bonic.

* ESPAÑOL * 

 El dia 26 de Junio de 2015, se aceptó el matrimonio entre parejas homosexuales en Estados Unidos. Y con esto el mundo se hizo un poco más bonito.

Love is Love - Barack Obama
love wins 2 aida piris.jpg

PROCÉS * PROCESO

* CATALÀ *  

Vaig començar esbossant ràpid els colors i sense ganes. I hauria desistit...però vaig recordar el que sempre diu Charuca, i vaig comenar a pintar de nou,  amb calma, sense pressions, amb amor, i quan ho disfrutes, es nota.

" facis el que facis, fes-ho amb AMOR"- Charuca

* ESPAÑOL *

Empecé esbozándo los colores rápido y sin ganas, y hubiera desistido... pero me acordé de lo que dice Charuca  y empecé a pintar de nuevo, con mas calma, sin presiones, con amor. y cuando lo disfrutas, se nota.

"hagas lo que hagas, hazlo con AMOR" - Charuca
Gràcies per llegir-me! / Gracias por leerme! :)