ABANDONAR O PERSISTIR

Podéis leer este post en español haciendo click aquí!

 

El meu problema és que abando a la primera de canvi. A la que he de fer un esforç. A la que he d'afrontar alguna cosa que no sé COM fer, COM resoldre... Marxo. Apa, Ciao! No conscientment, és clar..., sinò amb auto-excuses que m'acabo creient. Amb dubtes, pors.

No pretenc fer de coach, ni sé com se superen pors, obstacles, bloquejos... Però necessitava treure-ho, i ho aplico i exemplifico amb el dibuix que és lo meu, i si algú se sent comprès o li serveix d'alguna manera doncs millor que millor! :)

Aquest músic és prescisament un esbós inacabat, d'un projecte en stand-by, i he pensat que venia perfecte pel post!

Aquest músic és prescisament un esbós inacabat, d'un projecte en stand-by, i he pensat que venia perfecte pel post!

Crec que quan arribem a un punt crític,  tenim dues opcions: Abandonar o Persistir. 

 

* ABANDONAR:

No, aquí no vé el típic rollo motivacional de no rendir-se. Parlo d'abandonar com a opció vàlida

El que més costa és saber quan has de parar, però si ho acceptes com a opció sense culpabilitat, com a opció perquè necessites deixar respirar el cervell, perquè estàs a punt de petar, o pel que sigui, doncs no hi ha res dolent en deixar-ho en Stand-by. 

Abandonar un projecte o una idea pot ser a vegades la millor opció. Potser simplement ara no és el moment.

A mi m'ha passat amb molts projectes, tinc CENTENARS d'arxius, dibuixos, esbossos inacabats, idees que no han arribat enlloc. I sincerament: és molt fustrant. Has dedicat moltes hores o esforços a alguna cosa i ara et planteges "tirar la tovallola." Però és que no és tirar la tovallola, és fer un kit-kat, una pausa, deixar-ho al tinter, a la banqueta una temporada. I no passa res. ABANDONAR no és RENDIR-SE, és deixar reposar.


Si vols en pots fer la prova: Si ets incapaç de llençar-ho a la paperera, de desfer-te'n per sempre, és perquè allò t'importa, punt. Aleshores no pateixis, simplement deixa-ho aparcat, dona-li espai, i ja trobaràs el moment. I un dia vindràs i ho rescataràs, i la teva idea/preojecte/elquesigui t'estarà esperant.

 Mai el temps és perdut, per moltes hores que hagis "llençat"o invertit en alguna cosa que no ha funcionat. Potser hauràs après el que No vols.

 

* PERSISTIR:

Aquesta és la difícil, però la que compensa i recompensa.
Un cop una amiga em va dir "Aida és que tu quan tens un obstacle davant t'hi encalles" era algo absolutament obvi per mi, però quan t'ho diu algú altre sembla que reacciones, prens perspectiva (altrament dit: t'adones que estàs fent el mongol). A partir d'aleshores vaig veure que a vegades era simplement qüestió de desengrunar el problema. "desmenuzar-lo" enlloc d'evitar-lo. Pensar-hi solucions, donar-hi voltes (no rallar-s'hi eh, sinò buscar maneres, solucions) Ho escrivia com idees sueltes en un tros de paper. En alguns casos és molt útil.

 Persistir és intentar-ho un altre cop. I un altre, fins que surt. Jo crec que té coses molt bones i que fan que valgui la pena intentar-ho:

  • La satisfacció innegable d'haver aconseguit / fet / acabat / portat a terme,  allò que volies.
Els meus esbossos solen ser així de cutres #notincvergonya

Els meus esbossos solen ser així de cutres #notincvergonya

Jo acostumo a fer esbossos però NO a dibuixar "en net". En net, no vol dir polit, ni fer el lineart, en net vol dir amb les decisions preses, (parlo com en Sempere) en net és on has de pensar, construir, proporcionar. Ja he dit que la meva tendeència és a marxar quan he de fer servir el cervell, així que tot resta inacabat. I òbviament, m'acabo fustrant. Però a vegades, faig cas als consells de gent que m'estima #holafamilia i agafo projectes/idees/dibuixos i els reprenc.


I això vaig fer l'altre dia, passant en net una vinyeta d'un còmic abandonat. Vaig haver de sortir de la meva zona de comfort, vaig buscar referències i poc a poc vaig anar fent el dibuix en net. Sí, algo tant senzill com acabar un dibuix (o dibuixar en net) em costa horrors, (sí, té tela quan no contemples la teva vida sense el dibuix, i és dur bloquejar-te en el que t'apassiona, però hola.. la vida és així Aleshores pot semblar una parida però ho considero un petit èxit. Perquè em fa creure que poc a poc aniré construïnt la resta del còmic i que el puc acabar. 

I un cop ho has fet. veus que no n'hi havia per tant, perquè ens estressa molt més allò que està per fer i ho veiem com una muntanya, que l'acció en sí de fer-ho.

  • Et sents Capaç. la paraula capaç és màgica. No la paraula, però sí l'efecte de sentir-s'hi. Perquè l'efecte es multiplica, va in crescendo sempre, "si has pogut amb això pots amb allò altre" i a més s'extén a diferents àmbits de la nostra vida. Així com més capaços ens sentim, més confiança guanyem, i fins i tot més guapos ens veiem. 
  • Et posa a prova. Ningú diu que sigui fàcil, i potser precisament per això encara té més valor:

Continuo amb el mateix exemple: ja era feliç amb el dibuix de la vinyeta a llapis, i vaig voler fer-ne la prova a color. I no em sortia. No m'agradava. Em vaig cabrejar de nou. "Per un dibuix que acabo i quedo satisfeta, i ara no seré capaç de pintar-lo si normalment és la part on disfruto més?!"  

Estava cabrejada i fustrada. Però vaig SEGUIR. Seguir fent proves, i seguir malgrat les ganes de cremar l'ordinador, i seguir malgrat alguna cosa dins teu et diu que no saps. Seguir fins un punt on vaig dir "Ep! Ara! Ara m'agrada!"
clariana resultat satisfactori 2.jpg
"No va ser casualitat, va ser constància. I no hauria arribat si com sempre, hagués marxat a la primera de canvi"

No vull cantar victòria perquè encara és massa aviat i perquè els dubtes no desapareixen així com així, però sí que haver dibuixat aquesta vinyeta fa que imagini que puc anar acabant les altres i un dia tingui la historieta acabada. Tot i que m'encanta rebre ànims, no vinc a demanar-los,  perquè em dic: 

El que decidirà que guanyin les merdes mentals o que aconsegueixis el que et proposes seran les excuses, o la constància i l'esforç que hi apliquis. 

I sí és molt bonic dir-ho però tranquils que el primer "ZASCA!" llegint aquesta frase és per mi, que necessiito aprendre a ser constant i aparcar les excuses, i posar-me les piles!! Però no deixa de ser cert, aquí som els únics responsables, i com més conscient n'ets més actues al respecte.

Als de cervell mandrós com jo, us recomano moltíssim un llibre que es diu Desarrolla tu disciplina personal, de Steve Pavlina i Jesus Guerrero JiménezJo el tinc format kindle perquè m'encanta anar subratllant ,. Aquest llibre és molt curtet i et fa molt conscient i sobretot responsable dels teus actes. Molt molt útil i gens pesat, el recomano moltíssim.

 

De nou MIl GRÀCIES per llegir-me!!! Tant de bo t' hagi inspirat o ajudat d'alguna manera.


Pd: Si t'agrada llegir-me et pots subscriure, vol dir que deixes el correu electrònic i  t'arribarà un mail avisant-te quan escrigui un post i és gratis clar! :D

Pd: ara et faig una pregunta: I tu? Ets més d'abandonar o d'anar a per totes? Tens algun projecte que has hagut de deixar en stand-by? O al contrari estàs reprenent coses del tinter? Has hagut d'aprendre a aparcar les coses, o com jo, has apreès o estàs aprenent posar-te les piles i a ser constant?  (Si vols m'ho pots explicar als comentaris o per privat, estaré encantada de llegir-te!) 

UNA ABRAÇADA!