El que em salva.

A finals d'estiu (que és quan més treballo, més estressada vaig,  no tinc temps per organitzar-me, ni menys per dibuixar)  acabo bastant saturada, trista, perduda, enfadada amb la vida i amb ganes d'engegar-ho tot a rodar i marxar a l'altra punta de món.

Aquest any no ha estat menys, però a sobre, més exagerat. Encara estava més ofuscada del normal amb temes personals. I encara m'he emprenyat més amb mi mateixa per no ser capaç de dir prou, prendre perspectiva i sortir del cercle viciós.

No sempre és qüestió d'actitut, a vegades necessites ALGUNA COSA que et remogui per dins.

Abans d'ahir va ser un dia d'aquells :) 
Dia que vam representar la invasió de les tropes del Rei Jaume II al Comtat d'Empúries, a la platja petita d'Empuriabrava, organitzat per Alma Cubrae. I amb col·laboració d'entitats locals. 
Jo hi participava amb el grup de lluita medieval DespertaFerro, (que ara mateix són per mi una petita i variada familia que em fa feliç).

Tal com venia fent durant l'estiu, el més habitual hagués estat estressar-me o no voler participar, ja que a part de ser "novata" amb l'espasa,  no tindria la meva parella de lluita perquè ell que estava ocupat sobre el cavall.

Però vaig ser capaç de canviar el xip. D'anar-hi a disfrutar, a improvitzar, i passa-ho bé! I això vaig fer. I sí, algun cop a l'aire hi va haver (espases no es van tocar jajaja) Però i què?? Res és tant greu, i a sobre vaig disfrutar-ho molt! 

I LA GENT.  
Des d'arribar i somriure al trobar-me el meu pare que finalment s'havia deixat "liar" pels arquers, a el simple fet de veure, parlar, i estar amb gent del poble, gent de la nostra i d'altres entitats. Amics, gent que m'aprecio, gent que admiro (com els Alma), gent que s'ho curra, gent que vé de lluny. Gent que no coneixies i coneixes allà. Gent que fa temps que no veus i que no hauries dit mai trobar-te allà. Gent que t'abraça, gent que abraces, gent que t'estima.

Gent amb qui vius mil moments diferents, de coneixença, de mirades, d'amistat, de complicitat, de diversió, "d'anem a veure què surt...." i un llarg etc, concentrat en només unes hores.

I és la suma, de tots aquests petits moments, en tant poc temps que fa que sigui tant intens, i aquesta sensació... simplement, T'OMPLA.
DespertaFerro i Acers Trempats

DespertaFerro i Acers Trempats

I segurament això és en part, el meu amor pel Terra de Trobadors,  aquesta suma de moments concentrats, moments que quan ha passat el festival necessito assimilar, perquè són tants, que si no parés una estona, me'n oblidaria.

 Moments que fan que volguem estar UN any preparant-nos per la propera. 

A mi, això és el que em salva. 
DespertaFerro

DespertaFerro


PD: MIL GRÀCIES a tots els qui ho feu possible!!! <3

i sobretot gràcies a:

Alma Cubrae, Serfs de la Gleva, Cort Comtal, Arquers del Comtat, Xon's Rem d'Empuriabrava,  Hípica Arnau, Les Bugaderes,  Despertaferro,  Acers Trempats  i club d' Arquers de Sant Celoni, Isaac Morera

Precioses fotgrafies en blanc i negre d' Albert Collado http://www.albertcollado.net/

Precioses fotgrafies en blanc i negre d' Albert Collado http://www.albertcollado.net/

Ens veiem d'aquí pocs dies al Terra de Trobadors!!!